Artista: Artur Català

Títol: Vanishing stature

Col·lecció: Sèrie Wildfade

Tècnica: Mixta sobre llenç (Acrílic i pouring fluid)

Mides: 116 x 89 cm

Certificat: S’inclou Certificat d’Autenticitat original signat per l’artista

Estat: Obra original disponible (Peça única)

Aquesta obra neix d’una profunda reflexió sobre la transmissió de la vida, la vulnerabilitat compartida i la resistència generacional. A través de la imatge de la girafa i la seva cria, busco plasmar com la fragilitat de les nostres espècies més majestuoses s’enfronta a la pressió inexorable del món contemporani. És un tribut a la tendresa salvatge i a la resiliència familiar, texturada sobre el llenç sota el concepte original Wildfade:

• La invasió de la pinzellada gestual: Una gran estela cromàtica envaeix l’espai, envoltant i pressionant les figures. Aquesta pinzellada fluida no és ornamental; és la representació visual de la intervenció humana, una força externa que altera l’ecosistema i estreny el vincle entre la mare i el seu fill, convertint la seva existència en un acte de pura resistència.
• La fractura i la desintegració: El coll de la girafa es trenca físicament, fragmentant-se en taques que floten en l’espai, mentre la part superior del cap s’esvaeix en un núvol d’esquitxos salvatges. Aquest instant de desintegració simbolitza la pèrdua silenciosa, el perill real de que la vida salvatge es converteixi, lentament, en un record difús que s’escapa davant la nostra mirada.
• El batec de la llum interior: De l’interior de les ferides obertes en la pell i el pit de les girafes en brota una llum daurada i profunda. No és un símbol de feblesa, sinó el pols sagrat de la vida i de la resiliència que insisteix a bategar amb força, recordant-nos que quan una espècie s’apaga, el món sencer es queda una mica més a les fosques.
• L’anatomia del gest: Un diàleg directe entre el realisme emotiu de les mirades i la llibertat absoluta del traç abstracte. L’animal està construït amb una pinzellada plenament pictòrica on la matèria és evident de prop, demanant a l’espectador que connecti amb l’honestedat del vincle paternofilial com el tresor més gran que cal protegir.

Una peça que confronta el caos exterior amb la serenitat d’una carícia, forçant-nos a no apartar els ulls d’allò que és realment essencial: salvar la llum de la natura abans que s’esvaeixi per sempre.