Wildfade és un neologisme i un concepte artístic original, creat i desenvolupat íntegrament per l’artista Artur Català per definir el llindar on la vida i la desaparició es troben.
Es tracta d’una indagació pictòrica sobre la fragilitat; una mirada pròpia que neix de la necessitat de documentar la relació, cada vegada més crítica, entre l’ésser humà i la natura.
En la seva pràctica, Català no representa la fauna en perill d’extinció o en situació vulnerable com a figures estètiques; construeix ecosistemes visuals on aquestes espècies intenten resistir davant la pressió d’un món que canvia massa ràpid. Cada peça és un diàleg entre el realisme i l’abstracció, on cada traç, cada esquerda i cada resta de llum parlen de la urgència de protegir allò que l’home està a punt de perdre.
ELS SÍMBOLS DEL LLENGUATGE WILDFADE
INTERVENCIÓ: L’ACCIÓ HUMANA
Les formes abstractes i les textures creades mitjançant el pouring representen la intervenció humana sobre la natura. En l’obra de Català, aquests traços no són ornamentals: envaeixen l’espai de l’animal, l’envolten, el pressionen i, en moltes ocasions, el fragmenten o el desintegren visualment. Igual que les accions humanes transformen els ecosistemes i alteren la vida salvatge, aquestes formes acaben ocupant el seu espai fins a convertir la supervivència en un acte de resistència.
L’ús de l’atzar en la pintura fluida fa que cada invasió sobre el llenç sigui única, reflectint l’impacte irreversible de les accions humanes sobre el planeta.
DESINTEGRACIÓ: L’INSTANT DE L’ESVANIMENT
L’animal es fragmenta o es disol en forma de partícules i esquitxos. Aquesta desintegració simbolitza la pèrdua progressiva de les espècies; la sensació de que la vida salvatge s’està esvaint lentament davant la nostra mirada, convertint-se en un record pictòric capturat per l’artista.
ESQUERDES: LA FRAGILITAT TECTÒNICA
Les esquerdes en el llenguatge de Català són el mapa de la tensió. Representen la ruptura de l’equilibri i la fragilitat d’una pell que se sent esquerdada des de l’interior. És la matèria visible d’una crisi silenciosa: la pressió constant que suporten les espècies en un món que s’ha tornat hostil.
OR: LA SACRALITAT DEL QUE ÉS VIU
L’ús del color or no respon a una voluntat estètica de riquesa material, sinó de sacralitat. Per a l’artista, l’or simbolitza que el tresor més gran del nostre planeta no són els recursos que extraiem d’ell, sinó la vida que hi habita. És una crida a reconèixer el valor incalculable de la biodiversitat.
LLUM: EL BATEC DE LA RESILIÈNCIA
De l’interior dels animals emergeix, una llum profunda. Aquesta llum representa l’energia vital i el pols de la resiliència que encara insisteix a bategar. En la cosmovisió de Wildfade, els animals són la llum del planeta: quan una espècie s’apaga, el món es queda una mica més a les fosques.
EL TRAÇ: L’ANATOMIA DEL GEST
Els animals estan construïts a partir de pinzellades visibles i marcades, buscant mantenir sempre la presència de la pintura dins de l’obra. De prop, la matèria, el gest i la textura es fan evidents. Les formes es fragmenten en traços, capes i moviment.
Però amb la distància, totes aquestes pinzellades es fusionen fins a construir la mirada i la presència de l’animal.
Aquest contrast entre abstracció i realisme forma part essencial del llenguatge visual de Wildfade.
FUSIÓ: LA FRONTERA INVISIBLE
Les formes abstractes comencen a integrar-se directament dins de l’animal. Ja no només l’envolten o el pressionen des de l’exterior: neixen del seu interior, el travessen o es fusionen amb ell fins al punt de confondre’s.
Aquest procés simbolitza com la intervenció humana ha deixat de ser una força externa per acabar formant part dels mateixos ecosistemes i dels animals que hi habiten. La contaminació de l’aigua, l’alteració dels hàbitats o els residus que entren dins de la cadena alimentària acaben transformant silenciosament la vida salvatge des de dins.
La frontera entre l’ésser viu i la intervenció desapareix gradualment, convertint-los en una sola matèria visual.
EL PROCÉS: DE L’ATZAR A LA MIRADA
Cada obra de Català comença en el caos. Mitjançant tècniques fluides, l’artista deixa que el moviment de la pintura generi textures orgàniques i imprevisibles sobre el fons. A partir d’aquest entorn abstracte, l’animal emergeix a través de capes de veladures i detalls realistes que construeixen profunditat i moviment.
El procés culmina en la mirada. És el centre de l’obra i el punt de connexió emocional definitiva: el vincle directe on l’animal i l’espectador es troben, forçant-nos a no apartar els ulls d’allò que és realment essencial.
RECONEIXEMENT INTERNACIONAL
La proposta conceptual de Wildfade ha estat validada per jurats internacionals d’elit en l’àmbit de l’art i la conservació. Destaca el nomenament d’Artur Català com a Finalista en la categoria The Living as Symbol del Golden Turtle Festival de Rússia, un dels certàmens més prestigiosos del món dedicats a la vida salvatge. Aquesta fita consolida la seva capacitat per connectar l’emoció artística amb una consciència ambiental global.
*Aquests elements i símbols no s’apliquen de manera sistemàtica a tota la producció. Cada obra de la sèrie Wildfade és una resposta individualitzada a la realitat de l’espècie representada: L’artista selecciona i combina aquests recursos de manera deliberada, adaptant el llenguatge visual a allò que cada animal i cada història necessiten transmetre en aquell instant precís.
